Genèric intencionat

Avui amb Elisenda Pipió Gelabert farem una reflexió sobre l’art amb mirada de dona.

Si una llengua té la capacitat de renovació contínua, per què les persones no evolucionam amb la llengua?

El llenguatge és el reflex de l’organització i de la visió social que ens envolta, una realitat que invisibilitza una part de la societat: les dones. La nostra tradició lingüística reflecteix la manca del femení quan parlam, és un fet, i per això les ciutadanes (genèric intencionat, en paraules de Marta Pessarrodona) volem participar en aquesta realitat que ens envolta, en la riquesa d’una llengua que canvia dia a dia i en volem ser una part implicada per veure el món des d’una altra perspectiva.

L’autora, Elisenda Pipió, amb les seves obres vol reivindicar l’ús del terme femení mitjançant l’expressió plàstica, el femení com un genèric intencionat.

Us convidam a fer una reflexió per:

  • Anomenar-les
  • Visibilitzar-les
  • Apoderar-les

Podem dir que l’art al llarg de la història ha tengut gènere, però avui, aquí i ara, amb aquesta obra, reivindicam que el gènere sigui aquest, l’intencionat: DONA.

Compartir