Quatre de cada deu joves d’Inca han rebut fotografies íntimes de coneguts a través d’Internet
Un de cada cinc joves reconeix haver quedat amb desconeguts que han contactat a través de les xarxes socials
L’Ajuntament alerta dels perills de les xarxes i també de la falta de control parental pel desconeixement tecnològic
El batle d’Inca, Rafel Torres, i la regidora d’Interior, Margalida Horrach, han presentat avui el primer estudi fet a Espanya sobre assejtament a joves per part d’adults i compartiment de continguts de caire sexual a les xarxes socials.
Els policies Carlos Caballero i Manel Crespí són els responsables d’aquest treball que compta amb l’aval de la Universitat de les Illes Balears i que, per primera vegada, aborda aquesta problemàtica des del punt de vista dels joves i també dels pares.
L’estudi en concret aborda la incidència de conductes de risc dels adolescents a Internet centrades en el sexting i el grooming.
El sexting és l’enviament de continguts de tipus sexual (principalment fotografies o vídeos) produïts generalment pel propi remitent a altres persones per mitjà de telèfons mòbils. També s’inclou en aquesta conducta la distribució dels dits continguts a terceres persones sense el coneixement ni l’autorització del remitent inicial.
El grooming és un nou tipus de problema relatiu a la seguretat dels menors a Internet, consistent en accions deliberades per part d’un adult per establir llaços d’amistat amb un menor a través de la xarxa, amb l’objectiu d’obtenir una satisfacció sexual amb imatges eròtiques o pornogràfiques del menor o fins i tot com a preparació per a una trobada sexual.
A l’estudi, fet el passat mes d’abril, hi han participat 304 joves i també 104 pares i mares. D’ell, se n’extreuen aquests resultats en diferents aspectes:
Pel que fa a la disponibilitat d’Internet i ús de xarxes, veim que el 92 % dels joves d’Inca té un mòbil amb accés a Internet. El 91 % dels joves tenen perfil a Facebook, un 57 % a Twitter i un 45 % manifesta tenir canal a Youtube. Són percentatges molt superiors als nivells nacionals.
Amb referència al posicionament dels pares davant les xarxes, únicament el 26 % dels pares enquestats i el 56 % de les mares disposen de perfil a Facebook. A més, el 32 % de les mares i el 47,5 % dels pares desconeix com funciona aquesta xarxa social. En relació amb Twitter, el 79 % de les mares i el 82,5 % dels pares desconeix el seu funcionament.
Respecte a a la sensació de seguretat dels pares davant Internet, els resultats demostren que per als pares i mares en general és un lloc poc segur, en comparació amb els fills. Tant és així que tant pares com a mares tenen una percepció de seguretat d’Internet que no arriba al 5.
Els pares sí que són conscients del risc que tenen les noves tecnologies, si bé a causa de la “bretxa tecnològica” desconeixen el seu funcionament.
Pel que fa a actituts relacionades amb el grooming, el 31 % dels joves enquestats reconeix haver rebut missatges en alguna ocasió d’algun desconegut proposant per quedar. D’ells, el 13 % en més d’una ocasió. Entre els alumnes que contesten de manera afirmativa, el 22 % són al·lotes, davant a un 9 % que són al·lots.
Preguntats als pares sobre aquesta mateixa qüestió, és a dir, si creuen possible que el seu fill/a hagi rebut propostes d’un desconegut per quedar, un 20 % dels pares creuen possible que almenys en una ocasió hagin rebut aquest tipus de propostes, davant d’un 80 % que no ho creu possible.
El 44 % dels enquestats reconeixen haver acceptat sol·licituds d’amistat de desconeguts, d’ells el 23 % en més d’una ocasió. Aquesta situació és un punt a treballar, ja que els assetjadors se solen fer passar per joves atractius per atreure l’atenció de les seves possibles víctimes. Únicament el 22 % dels pares/mares creuen possible que els seus respectius fills acceptin una sol·licitud d’amistat d’una persona desconeguda.
El 19 % dels enquestats reconeixen haver concertat cites amb desconeguts, d’ells el 7 % en més d’una ocasió. Cal fer constar que, a més de conèixer si havien quedat amb algú, interessava saber si en cas afirmatiu havien avisat algú que s’anaven a veure amb un desconegut, i en aquest sentit únicament el 10 % va reconèixer que no havia avisat ningú (un 0,2 % de la població total estudiada).
Novament la percepció dels progenitors davant aquesta pregunta és molt inferior a les conductes dels seus fills, ja que únicament el 6,7 % dels pares enquestats veu capaç els seus respectius fills de concertar una cita amb un desconegut.
El 68 % dels joves no ho dirien directament als seus pares, un 22 % no els diria res per no preocupar-los. Un 46 % esperaria a veure si la situació passa i només en cas contrari informaria els seus pares.
El 83 % dels progenitors que van participar en aquest estudi creuen de manera errònia que en el cas de que els seus fills fossin víctimes de situacions compatibles amb l’assetjament aquests els n’informarien de manera immediata.
Si passam a parlar de sexting, veurem com el 41 % dels joves enquestats reconeix haver rebut en alguna ocasió fotografies íntimes d’algú conegut, 19 % dels enquestats en més d’una ocasió. Un 45 % manifesta que va rebre les fotografies íntimes d’una persona diferent a la que apareixia a la fotografia.
Els pares, com ha quedat acreditat en aquest estudi, mantenen el vel davant els seus ulls i únicament un 14,5 % creuen possible que els seus fills en alguna ocasió hagin rebut fotografies íntimes d’algú conegut. El 18,5 % reconeixen haver-se realitzat a si mateix alguna fotografia en què apareixien en roba interior o nus.
Poc més del 7,5 % dels pares creuen capaços els seus fills de realitzar-se a si mateixos fotografies en roba interior o nus.
El 87 % dels joves que reconeixen haver-se realitzat fotografies a si mateixos en roba interior o nus les han compartit amb altres persones. Sobre el total d’enquestats, aquests joves suposen gairebé un 16 % del total. Únicament el 5 % dels pares veien capaços els seus fills de compartir una fotografia d’aquest tipus.
Si parlar d’eines de control parental, veurem que dels 103 pares i mares enquestats únicament un d’ells va poder indicar el nom d’un sistema específic de control parental.
Com a conclusions els autors de l’estudi estableixen que:
– Els pares són conscients que Internet planteja riscos, si bé no disposen dels coneixements necessaris per poder exercir una funció de supervisió sobre l’ús que fan els seus fills de les noves tecnologies. La minimització de les conductes de risc per part dels pares. En la pràctica totalitat de les preguntes realitzades, els pares tendeixen a tenir una percepció molt reduïda de les conductes negatives realitzades pels seus fills.
– Es considera oportú plantejar sessions de conscienciació, que utilitzin exemples pràctics, sobre com configurar la seguretat dels seus perfils a les xarxes socials, mostrar exemples que evidenciïn com les seves pròpies dades són vulnerables, etc.
– Així mateix, seria interessant treballar la confiança en els seus pares perquè els comuniquin els problemes de seguretat que puguin tenir a Internet. L’ideal seria que de la mateixa manera que els pares ensenyen a anar amb bici a un fill, explicant-li les millors tècniques, què fer per evitar caigudes i unes normes bàsiques de circulació, els poguessin acompanyar de la mateixa manera en l’ús de les noves tecnologies.
A tot això el batle, Rafel Torres, ha reconegut la seva sorpresa i preocupació pels resultats de l’estudi i ha admès que “no tenia consciència del nivell que ha assolit aquesta problemàtica. Això és el primer que hem d’assumir tant pares com joves. Hem d’obrir els ulls a aquesta nova realitat”.
Torres ha anunciat que passades les festes l’Ajuntament posarà en marxa una campanya informativa a joves i pares a través del Policia Tutor.
