L’empremta de Ludwig van Beethoven


Beethoven és una figura cabdal de la cultura occidental. Aquestes jornades pretenen mostrar un retrat polièdric de la seva empremta, amb un recorregut que va des de la interpretació amb criteris històrics de la seva música fins a l’art del segle XX i la política europea.

Divendres 21 de maig, 19.00 h Resseguir l’empremta. Beethoven i el seu llegat”

Concert de percussió. Carlota Cáceres

Mauricio Kagel

Répertoire (1970) – fragments.

Exotica (1972) – fragments.

Presentació de les jornades a càrrec de Jordi Alomar, musicòleg.


20.00 h El llegat de Ludwig van Beethoven al segle XX“

Projecció del film Ludwig van, de Mauricio Kagel (1970-VOSE).

Ludwig van és una pel·lícula alemanya en blanc i negre del compositor argentinoalemany Mauricio Kagel. Rodada el 1969, es va projectar per primera vegada l’any següent, com a encàrrec del Westdeutscher Rundfunk per a les celebracions del bicentenari del naixement de Ludwig van Beethoven el 1970. La pel·lícula examina la recepció del compositor i les seves obres, i com s’ha convertit en un producte de consum de la indústria cultural. La banda sonora és un arranjament de fragments de les obres de Beethoven, modificat com si fos escoltat pel mateix compositor sord. En la pel·lícula van participar artistes contemporanis destacats, com Dieter Roth, Stefan Wewerka, Robert Filliou, Joseph Beuys i Josep Montes-Baquer.


Dissabte 22 de maig, 19.00 h “Beethoven i el símbol d’Europa”

Una conversa amb Jordi Alomar i Cristòfol Soler Cladera, moderada per Alice Weber, delegada de Cultura de l’Ajuntament d’Inca.

Cristòfol Soler Cladera. Exconseller d’Economia i Hisenda, expresident del Parlament balear i expresident del Govern de les Illes Balears. Ha estat director del Centre de Documentació Europea i membre del Centre Balears Europa. És president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.


20.00 h Concert de l’obra per a violoncel de Ludwig van Beethoven

Marc Alomar, violoncel. Joan Travé, piano


Ludwig van Beethoven

Set variacions sobre el tema “Bei Männern, welche Liebe fühlen” de La Flauta Màgica (1801)

  • Sonata op. 69 en la major (1808)
    • “Allegro ma non tanto”
    • “Scherzo”
    • “Allegro molto”
    • “Adagio cantabile”
    • “Allegro vivace”
  • Sonata op. 102, núm. 2 en re major (1818)
    • “Allegro con brio”
    • “Adagio con molto sentimiento d’affetto”
    • “Allegro fugato”

Durant la seva vida Beethoven va compondre cinc sonates per a violoncel i piano. La Sonata op. 69 va ser la primera que va escriure des de les dues sonates op. 5, i es tracta, sens dubte, de la primera sonata per a violoncel i piano de la història de la música en què el violoncel i el piano tenen uns papers d’importància similar. Per això, doncs, es pot considerar com la pedra fundacional del repertori modern per a violoncel. La Sonata va ser composta l’any 1808, el mateix any que la Fantasia coral, la Simfonia núm. 5 i la Simfonia núm. 6. La Sonata per a violoncel i piano núm. 5 en do major, op. 102 núm. 2, fou composta per Ludwig van Beethoven el 1815 i publicada el 1818. Aquesta sonata planteja un desafiament subversiu pel que fa a l’estructura formal heretada de la tradició clàssica, i s’allunya dels models de Haydn i Mozart. Integrada dins  l’anomenat “tercer període” de la producció de l’autor, el moviment final inclou una fuga que avança els desenvolupaments contrapuntístics de les últimes obres de l’autor.


Marc Alomar, violoncel

Nascut el 1991 a Inca, és titulat en violoncel pel Conservatori Superior de les Illes Balears, on va rebre el premi extraordinari de fi de carrera l’any 2011. Des d’aleshores, s’ha especialitzat en la interpretació històrica en el Conservatori de Toulouse (França), on se’n va graduar l’any 2017, i a la Haute Ecole de Musique de Ginebra (Suïssa), on obtingué l’any 2019 el títol de màster amb les màximes qualificacions. Ha estat becari de l’acadèmia de música antiga de la Juilliard School. Entre els seus professors destaquen Bruno Cocset, Ophélie Gaillard, Sergi Boadella, Tormod Dalen, Angel García Jermann i Marçal Cervera. Actualment continua els estudis de perfeccionament al CRR de París amb David Simpson. L’any 2018 va ser seleccionat per formar part de l’Acadèmia Beethoven 250 de Le Concert des Nations (Jordi Savall). Durant els darrers anys, ha actuat sota la direcció del mestre català en els auditoris més importants d’Europa (Philarmonie de París, Alte Oper de Frankfurt, Auditori de Barcelona, Auditorio Nacional de Madrid, teatre de Reggio Emilia, …), interpretant la integral de les simfonies de Beethoven. Ha format part de l’orquestra Theresia, especialitzada en el repertori clàssic. Amb aquesta formació ha actuat sota la direcció de Chiara Banchini, Gaetano Nasillo i Claudio Astronio, amb concerts a Alemanya i Itàlia. L’any 2017 va ser academista de l’Academia Montis Regalis (Itàlia), on va treballar amb Enrico Onofri, Olivia Centurioni, Thibault Noally, i amb Alessandro de Marchi al Festival de Música Antiga d’Innsbruck (Àustria). També ha actuat al festival de Saintes (França) amb la Jeune Orchestre de l’Abbaye. Entre els seus últims projectes destaquen actuacions al Festival de Música Antiga de Maguelone (França), a Vernier (Suïssa), al teatre dels Champs-Elysées de París amb Les Ambassadeurs (Alexis Kossenko), i a la Elbphilarmonie d’Hamburg amb Le Concert des Nations, així com amb l’ensemble Les Argonautes.


Joan Travé, piano

Nascut a Palma l’any 1991, desenvolupa la seva activitat musical en gran varietat d’àmbits. L’any 2008 feu la primera actuació amb orquestra, interpretant el primer Concert de Beethoven. D’aleshores ençà ha ofert concerts a nombroses sales de diversos països europeus. Sovint els programes dels seus recitals presenten un ample ventall musical: des de peces del Renaixement anglès fins a obres avantguardistes per a piano i electrònica en viu. L’any passat oferí un concert al prestigiós Festival Chopin de Valldemossa, en el que fou el primer programa a dos pianos de la història del Festival. La música de cambra ocupa un lloc especial en el seu dia a dia musical. És membre cofundador del Polymos Ensemble, una agrupació de cambra formada per músics de diferents països que explora repertoris molt distints. El conjunt ha ofert recentment concerts a Frankfurt, Madrid, Hamburg i León. Encontres amb músics com Lorenzo Coppola, Eva Maria Pollerus i Carmen Leoni han despertat en ell un gran interès per la interpretació amb criteris històrics i la praxi musical amb instruments d’època. Ha realitzat estudis de fortepiano i pianos romàntics amb Jesper Christensen. La immersió en sonoritats i formes de declamar la música d’altres èpoques a través de l’estudi d’instruments, documents i enregistraments històrics és una part central de la seva activitat. La seva formació musical, la començà amb Lucía Luque, María Jesús Salvà i Ireneusz Jagla. Es graduà amb matrícula d’honor i premi extraordinari de fi de carrera al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, on estudià amb Miquel Estelrich i Manuel Carra. A la Universitat de Música i Arts Escèniques de Frankfurt realitzà un màster  d’interpretació sota la direcció de Catherine Vickers. Actualment compagina l’activitat concertística i la recerca amb la docència a Frankfurt i Offenbach.


Carlota Cáceres, percussió

Carlota Càceres és una percussionista versàtil compromesa amb l’encàrrec de noves peces i especialitzada en la interpretació de música contemporània, tant a solo com en conjunts de cambra. Originària de Badajoz, Carlota es graduà amb matrícula d’honor i premi de fi de carrera al Conservatori Superior de les Illes Balears. Posteriorment obtingué el seu diploma de màster en performance a en Hochschule für Musik der Stadt Basel comptant amb el suport de beques de Sa Nostra o la Fundació BBVA. Carlota ha estat guardonada amb el primer i el segon premi del Kiefer Hablitzel Stiftung Wettbewerb, així com amb el premi Förderpreis der BOG für Junge Musikerinnen i la borsa d’estudis de Foundation Nicati de Luze. Ha participat a Thromp Pecussion Eindhoven i ARD Musikwettbewerb. És membre fundador de ZAUM_percussion, toca habitualment amb Zone Experimentale i Nou Ensemble, conjunts enfocats en el desenvolupament de nous conceptes i nova música. Carlota ha tocat a l’Ensemble Akademie Freiburg, Darmstadt Ferienkurse für Neue Musik, Manifeste, Ojai Music Festival, Lucerne Festival, Im.pulso, Milano Musica, Davos Festival, Huddersfield Contemporary Music Festival, ZeitRäume Basel, Festival de Música de la Manxa, Festival Carmelo Bernaola, Ensems, Mixtur, Festival de Música Contemporània d’Alacant, Young Euro Classic Festival, XIX Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern i Festival Internacional de Música Contemporània de Gijón.


Jordi Alomar, musicòleg

Musicòleg, músic i gestor cultural. Titulat superior en violí, llicenciat en Musicologia i màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor associat del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears entre 2008 i 2012, així com del Servei d’Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears. Ha estat director artístic del festival de música contemporània Encontre Internacional de Compositors entre 2009 i 2012. Actualment i des de 2015 és director d’IF Barcelona, Biennal de teatre visual i de figures de Catalunya. Com a gestor cultural i musicòleg, treballa per a diferents projectes, com les Sampler Sèries a L’Auditori de Barcelona, entre d’altres. Investigador del grup de recerca CECUPS de la Universitat de Barcelona en sociologia de la música, combina la recerca amb la gestió cultural independent. Forma part del professorat de l’Escola Superior de Música de Catalunya des del curs 2019-2020.

mayo 22 @ 19:00
19:00 — 20:00 (1h)

Newsletter Image