Menjar i begudes a preu popular. Entrada solidària de 3 euros, en benefici de Joan XXIII en col·laboració amb Espai Cultural Can Blancos.

DIUMENGE 2 DE JULIOL: DRAGONERA TANGO.

El tango constitueix un ampli univers musical que en les darreres dècades viu un important ressorgiment. Com a part d’aquesta generació, DRAGONERA TANGO s’acosta al tango des d’un enfocament actual i obert, dins dels codis interpretatius propis del gènere. El seu repertori recrea clàssics de les diferents èpoques i també noves composicions, a través d’arranjaments en què té lloc la improvisació en aquest estil. A més de tangos, valsos i milongues, Dragonera presenta també zambas, xoros, boleros i altres ritmes emparentats estretament amb el tango, en compromís amb la música universal i sense fronteres.

COMPONENTS:

• NÉSTOR ZARZOSO
• PIANO
• GASPAR MÜLLER
• BANDONEÓ
• ALFREDO ARDANAZ
• VIOLÍ
• PABLO DI SALVO
• CONTRABAIX

DIUMENGE 9 DE JULIOL: GEOMETRICAL SARDINE.

GEOMETRICAL SARDINE (Jaume Rosselló, Joan Roca, Pep Aspas) sorgeix de la unió de tres membres que comencen a relacionar-se musicalment en cursar primer estudis de música clàssica i posteriorment estudis de jazz al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

Abans de coincidir a l’estiu de l’any 2021, cadascun ha tengut una dilatada experiència en bandes i formacions musicals variades, i de reconeguda trajectòria nacional i internacional: Antònia Font, Ensemble ACA, BOC, Dinamo, Orquestra simfònica de les Illes Balears, Banda Municipal de Palma, la Big Bang i la Jove Orquestra Simfònica del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, i una gran diversitat de formacions de jazz, entre d’altres. La peculiar visió musical i el feedback creatiu dels tres components ha conduït a la creació d’una interessant proposta original compositiva, que basa el seu potencial en la música en directe. Tant és així que, malgrat la curta existència de la banda, ja han publicat el seu primer treball discogràfic Minialen (Produccions Blau, 2022), enregistrat íntegrament en directe als estudis Micromaltese de Barcelona per Marco Morgione i barrejat i masteritzat a Sóller Mixes per Joan Miquel Oliver, amic i company de banda de Joan Roca.

A més de l’amalgama estilística que entre tots tres formulen, l’energia i la potència del directe és un dels pilars fonamentals de la formació.

El trio ens presenta el seu primer disc Minialen (Blau, 2022), un treball gestat mitjançant composicions experimentals i tècniques de creació espontània.

El primer àlbum de la banda explora l’ampli territori del jazz, des del concepte clàssic de l’estàndard, passant pel jazz progressiu i arribant a l’espai compositiu on el trio es troba còmode: composicions de caràcter fractal i estructures amalgamades.

COMPONENTS:

• JAUME ROSSELLÓ
• GUITARRA ELÈCTRICA
• JOAN ROCA
• BAIX ELÈCTRIC
• PEP ASPAS
• BATERIA

DIUMENGE 16 DE JULIOL: MON JOAN TIQUAT.

MON JOAN TIQUAT (Joan Vila, es Pont d’Inca, 1991) amb quatre anys va pujar a l’escenari per fer de Papagenet a l’òpera La flauta màgica i, com aquell qui diu, ja no n’ha baixat. Sempre rodejat de música i teatre, aquesta passió ha esdevingut professió, un poc per intuïció, un poc sense voler.

Estudià percussió clàssica amb Albert Serra i aprengué a tocar el piano amb David Mohedano. Més endavant es decantà pel piano i feu classes amb Marco Mezquida i Manel Camp. També toca el violoncel, la guitarra i la trompeta.

Des del 2015, treballa creant bandes sonores per a les arts en viu, i ha tocat moltes disciplines variades com el teatre de text, de gest, el circ, la improvisació o la dansa, en què acostuma a participar com a actor.

És membre i fundador de Ljubliana & The Seawolf, banda barcelonina amb qui ha enregistrat dos àlbums i ha girat arreu d’Europa. Actualment acompanya Roger Pistola i Xanguito tocant el teclat, la guitarra i el violoncel.

Per tant, amb més o menys llibertat, sempre ha fet música per altra gent, amb minutatges i sentiments acotats en pro de cada escena de cada espectacle, tot formant part de la decisió col·lectiva d’un grup de música.

No va ser fins al confinament mundial quan aprofità per crear el seu primer àlbum de temes propis.

Mon Joan Tiquat presenta el seu nou LP Es temps i sa llavor. Ja fos perquè en aquells anys no hi havia els mitjans o bé perquè no calia, les cançons que de petit feia no varen quedar enregistrades i es varen perdre amb el pas del temps. Aquest fet impulsa la necessitat de gravar el disc per poder escoltar, en el futur, els pensaments i la música d’en Joan de trenta anys.

El disc és un recull de setze cançons: algunes que tenia per dins del calaix i d’altres compostes per a l’ocasió. Gravà a casa, tocant tots els instruments, cantant i perdent la por a posar-se al capdavant. El procés final de mescla i màster el va realitzar als estudis Mono Boost, amb el seu amic de la infància Toni Morales, qui polí la feina aportant un acabat amb cos i potència.

Des de fa anys li ressonava per dins una dita que sovint deia el seu pare: “Hem perdut es temps i sa llavor”, frase que, amb el temps, es va convertir en l’imperatiu: “No hem de perdre ni es temps ni sa llavor” i que, a l’hora de decidir un nom per al disc, acabà reduint-se a una idea que ho englobava tot: “Es temps i sa llavor”.

A partir d’aquest projecte guanyà el 1r premi de l’Art Jove de Música 2021.

La temàtica del disc és ben variada; pot parlar des dels trossets de poma entre les dents fins als països d’Àfrica que no coneixem, tot filtrat i tenyit pel seu inevitable punt de vista envers el món –pessimista, nostàlgic, sorneguer. Li agrada jugar amb les paraules, trobar musicalitat en la rítmica de les frases i construir discursos a partir del forats que li ofereix l’harmonia de la música.

Un estil que flirteja amb l’absurd i amb la varietat, inspirat per la naturalesa i la quotidianitat, intenta trobar la part fascinant i única del nostre dia a dia. Vol ser un estil humil i sincer, fidel als seus pensaments, la música l’ajuda a escoltar-se i aclarir-se.

Amb tot, queda una cosa difícil de classificar. Ja li agrada descol·locar per avançar, s’agafa a l’eclecticisme d’estils musicals com un joc de llibertat d’expressió, fugint d’un producte comercial, tot i que manté un fràgil equilibri entre la música pop i l’avantguarda.

És un disc fet per ser sentit i escoltat.