La tretzena edició dels Premis Literaris Pare Colom han tengut com a guanyadors Joan Perelló per l’obra MĆŗsica de la indiferĆØncia, en la categoria de narrativa; Emili SĆ”nchez Rubio en poesia, per L’afrau del nigromant; i Miquel ƀngel Vidal en l’apartat de teatre, per l’obra El bosc de Birnam. L’Ajuntament d’Inca va fer entrega dels guardons al Claustre de Sant Domingo en una cerimonia presidida pel batle Virgilio Moreno i pel tinent batle de Cultura Antoni RodrĆ­guez. Enguany s’han presentat 20 obres a la secció de narrativa, 32 per la de poesia i 13 a les de teatre. Ā«Un altre cop s’ha complert amb l’excelĀ·lent qualitat de les obres presentades, fet que suposa un extra de feina per als membres del juratĀ», ha destacat RodrĆ­guez.

Premis Pare Colom

Els guardons Pare Colom premien el guanyador de narrativa amb 3.000 euros i els altres dos amb 1.200. A part de la compensació econòmica, les obres seran publicades per l’editorial Lleonard Muntaner. Els Premis inquers s’atorguen cada any en el marc de les festes de Sant Abdon i Sant SenĆ©n. Ā«AtĆØs el manifest interĆØs dels autors en llengua catalana, creim des del consistori que augmentant la promoció podriem arribar a mĆ©s possibles participants, i tot en benefici de la qualitat del premiĀ», ha manifestat Moreno.

Premi Pare Colom 2015 – Narrativa

MĆŗsica de la indiferĆØncia Ć©s una novelĀ·la sobre la soledat i sobre la dificultat del procĆ©s creatiu. El personatge principal, n’Andreu Abrines, arriba al final de la seva vida en una situació d’extrema soledat, sense famĆ­lia ni amics, lluitant contra la seva malaltia. En aquest procĆ©s de decadĆØncia i decrepitud revisa els seus papers literaris, tota l’obra que hauria pogut fer, però que va deixar inacabada. Ɖs, per tant, tambĆ© una novelĀ·la de novelĀ·les amb personatges tan diferents com Charles Baudelaire, Jeane Duval, Vincent Van Gogh, Billy the Kid i altres, mesclats amb personatges de la vida quotidiana de la Mallorca dels anys seixanta fins als nostres dies.

Joan Perelló va nĆ©ixer a Campos l’any 1953 i viu a cavall entre Palma i sa RĆ pita. Va veure publicats els seus primers versos, “Ɖs massa difĆ­cil”, l’any 1973 en el volum colĀ·lectiu Temptant l’equilibri, en el qual tambĆ© presentaven els seus primers poemes Lleonard Muntaner, DamiĆ  Pons i Guillem Soler, el mateix any que li publicaren el seu primer volum en solitari, Sempre trobarĆ© algun dolor, a la colĀ·lecció Balenguera de l’editorial Moll. Poc desprĆ©s, l’any 1975 va publicar Baf de llavis, la seva primera experiĆØncia de poemes en prosa. Hi va haver un silenci literari de mĆ©s de vint anys que es va trencar amb la publicació de Carasses (1997). Des de llavors no ha deixat de publicar poesia amb regularitat, i aixĆ­ han aparegut els llibres La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002), Manual d’Ć nsia (2005), Quadern de manobre (2007), A recer (2009), Inventari d’omissions (2011), La casa del vespre (2014) i L’atles deshabitat (2015). L’Ćŗnica obra publicada dins el camp de la narrativa fins ara Ć©s el llibre de relats curts L’error o la vida (2013). MĆŗsica de la indiferĆØncia, que ha obtingut el premi Pare Colom de narrativa, Ć©s la primera novelĀ·la que publica.

Premi Pare Colom 2015 – Poesia

L’afrau del nigromant Ć©s un poemari, que combina poemes llargs amb poemes mĆ©s breus. Ɖs d’alt contingut biogrĆ fic: tracta les circumstĆ ncies personals de l’autor dels darrers dos anys, hi destaca la pĆØrdua del seu pare, i la situació cronificada de persona a l’atur. Tot, però, Ć©s dit de manera no evident, res no Ć©s obvi, ja que la manera de dir-ho Ć©s a travĆ©s d’un llenguatge altament simbòlic, on un alter ego (el nigromant) Ć©s l’autor fent camĆ­ per les valls ombrĆ­voles i fosques on predomina la presĆØncia de la mort. El missatge final Ć©s que, malgrat totes les adversitats, la vall no Ć©s infinita i es torna a la planĆŗria on de nou lluu el Sol, la llum de la Lluna es deixa veure i el cel queda obert a les estrelles. A nivell estilĆ­stic, els referents mĆ©s clars serien els de la poesia mallorquina realitzada a Mallorca als anys 70.

Emili SĆ”nchez Rubio (Palma, 1983) tĆ© per nacionalitat l’exili i la paraula, que Ć©s el calze del pensament i l’aurora del presagi. Coneix, per sort, la clariana en un bosc on s’alƧa un arbre solitari que porta per fulles les garlandes de la intuĆÆció. Gronxant-se en un vaivĆ© antipodal, cerca alhora el vaixell ebri de sentir-se enamorat, i l’ostracisme voluntari; en el trajecte pendular entre un estat i l’altre: el Dubte, i en el Dubte: la versificació del succĆ©s.

Premi Pare Colom 2015 – Teatre

El bosc de Birnam Ć©s un drama que tracta el tema del robament de nadons. Sols apareixen tres personatges en un Ćŗnic espai, i el temps real i dramĆ tic coincideixen. Els elements mĆ©s importants de l’obra, a mĆ©s de la crĆ­tica social i la psicologia dels personatges, són, d’una banda, la tensió creixent, i d’altra, els equĆ­vocs i sorpreses introduĆÆts tant per fer reflexionar com per desconcertar l’espectador. El bosc de Birnam Ć©s quarta obra de teatre de l’autor. Les tres anteriors, El conyac de Voltaire, Sang aliena i La nit de glòria d’AM, que aconseguiren els premis ā€œTeatre Principalā€, ā€œLlorenƧ MoyĆ ā€ i ā€œAlziraā€, són tambĆ© drames socials amb una forta cĆ rrega crĆ­tica. Vidal estĆ  interessat en el teatre de conflicte, que sacsegi l’espectador i el faci reflexionar. Un teatre d’argument, amb una arquitectura complexa i amb inclinació a la narrativitat.

Miquel ƀngel Vidal (Binissalem, 1962) Ć©s llicenciat en Filologia HispĆ nica i doctor en Filologia Catalana. Ha publicat les novelĀ·les El batec de la fosca (2001), L’escriptora de best-sellers (2003), Encara que sents com creix la nit (2005) i El jardĆ­ de les HespĆØrides (2008), traduĆÆda a l’anglĆØs (The Garden of the Golden Apples, 2010); els aplecs de contes DistĆ ncies curtes (2003), CalĀ·ligrafies agòniques (2004), La mesura de les coses (2005) i JardĆ­ de gel (2010); les obres de teatre El conyac de Voltaire (2004), Sang aliena (2010) i La nit de glòria d’AM (2011); els reculls d’articles El fill del segle i (2006) i Res no Ć©s el que sembla (2008); i la biografia de LlorenƧ MoyĆ , titulada La tebior dels dies (2013). L’autor ha publicat diversos estudis literaris, ha fet guions per a la televisió i ha guanyat premis de novelĀ·la, teatre i periodisme. TambĆ© Ć©s colĀ·laborador en diversos diaris i revistes.

Compartir

ACTUALITAT

Agenda

Altres

Newsletter Image