La tretzena edició dels Premis Literaris Pare Colom han tengut com a guanyadors Joan Perelló per l’obra Música de la indiferència, en la categoria de narrativa; Emili Sánchez Rubio en poesia, per L’afrau del nigromant; i Miquel Àngel Vidal en l’apartat de teatre, per l’obra El bosc de Birnam. L’Ajuntament d’Inca va fer entrega dels guardons al Claustre de Sant Domingo en una cerimonia presidida pel batle Virgilio Moreno i pel tinent batle de Cultura Antoni Rodríguez. Enguany s’han presentat 20 obres a la secció de narrativa, 32 per la de poesia i 13 a les de teatre. «Un altre cop s’ha complert amb l’excel·lent qualitat de les obres presentades, fet que suposa un extra de feina per als membres del jurat», ha destacat Rodríguez.
Els guardons Pare Colom premien el guanyador de narrativa amb 3.000 euros i els altres dos amb 1.200. A part de la compensació econòmica, les obres seran publicades per l’editorial Lleonard Muntaner. Els Premis inquers s’atorguen cada any en el marc de les festes de Sant Abdon i Sant Senén. «Atès el manifest interès dels autors en llengua catalana, creim des del consistori que augmentant la promoció podriem arribar a més possibles participants, i tot en benefici de la qualitat del premi», ha manifestat Moreno.
Premi Pare Colom 2015 – Narrativa
Música de la indiferència és una novel·la sobre la soledat i sobre la dificultat del procés creatiu. El personatge principal, n’Andreu Abrines, arriba al final de la seva vida en una situació d’extrema soledat, sense família ni amics, lluitant contra la seva malaltia. En aquest procés de decadència i decrepitud revisa els seus papers literaris, tota l’obra que hauria pogut fer, però que va deixar inacabada. És, per tant, també una novel·la de novel·les amb personatges tan diferents com Charles Baudelaire, Jeane Duval, Vincent Van Gogh, Billy the Kid i altres, mesclats amb personatges de la vida quotidiana de la Mallorca dels anys seixanta fins als nostres dies.
Joan Perelló va néixer a Campos l’any 1953 i viu a cavall entre Palma i sa Ràpita. Va veure publicats els seus primers versos, “És massa difícil”, l’any 1973 en el volum col·lectiu Temptant l’equilibri, en el qual també presentaven els seus primers poemes Lleonard Muntaner, Damià Pons i Guillem Soler, el mateix any que li publicaren el seu primer volum en solitari, Sempre trobaré algun dolor, a la col·lecció Balenguera de l’editorial Moll. Poc després, l’any 1975 va publicar Baf de llavis, la seva primera experiència de poemes en prosa. Hi va haver un silenci literari de més de vint anys que es va trencar amb la publicació de Carasses (1997). Des de llavors no ha deixat de publicar poesia amb regularitat, i així han aparegut els llibres La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002), Manual d’ànsia (2005), Quadern de manobre (2007), A recer (2009), Inventari d’omissions (2011), La casa del vespre (2014) i L’atles deshabitat (2015). L’única obra publicada dins el camp de la narrativa fins ara és el llibre de relats curts L’error o la vida (2013). Música de la indiferència, que ha obtingut el premi Pare Colom de narrativa, és la primera novel·la que publica.
Premi Pare Colom 2015 – Poesia
L’afrau del nigromant és un poemari, que combina poemes llargs amb poemes més breus. És d’alt contingut biogràfic: tracta les circumstàncies personals de l’autor dels darrers dos anys, hi destaca la pèrdua del seu pare, i la situació cronificada de persona a l’atur. Tot, però, és dit de manera no evident, res no és obvi, ja que la manera de dir-ho és a través d’un llenguatge altament simbòlic, on un alter ego (el nigromant) és l’autor fent camí per les valls ombrívoles i fosques on predomina la presència de la mort. El missatge final és que, malgrat totes les adversitats, la vall no és infinita i es torna a la planúria on de nou lluu el Sol, la llum de la Lluna es deixa veure i el cel queda obert a les estrelles. A nivell estilístic, els referents més clars serien els de la poesia mallorquina realitzada a Mallorca als anys 70.
Emili Sánchez Rubio (Palma, 1983) té per nacionalitat l’exili i la paraula, que és el calze del pensament i l’aurora del presagi. Coneix, per sort, la clariana en un bosc on s’alça un arbre solitari que porta per fulles les garlandes de la intuïció. Gronxant-se en un vaivé antipodal, cerca alhora el vaixell ebri de sentir-se enamorat, i l’ostracisme voluntari; en el trajecte pendular entre un estat i l’altre: el Dubte, i en el Dubte: la versificació del succés.
Premi Pare Colom 2015 – Teatre
El bosc de Birnam és un drama que tracta el tema del robament de nadons. Sols apareixen tres personatges en un únic espai, i el temps real i dramàtic coincideixen. Els elements més importants de l’obra, a més de la crítica social i la psicologia dels personatges, són, d’una banda, la tensió creixent, i d’altra, els equívocs i sorpreses introduïts tant per fer reflexionar com per desconcertar l’espectador. El bosc de Birnam és quarta obra de teatre de l’autor. Les tres anteriors, El conyac de Voltaire, Sang aliena i La nit de glòria d’AM, que aconseguiren els premis “Teatre Principal”, “Llorenç Moyà” i “Alzira”, són també drames socials amb una forta càrrega crítica. Vidal està interessat en el teatre de conflicte, que sacsegi l’espectador i el faci reflexionar. Un teatre d’argument, amb una arquitectura complexa i amb inclinació a la narrativitat.
Miquel Àngel Vidal (Binissalem, 1962) és llicenciat en Filologia Hispànica i doctor en Filologia Catalana. Ha publicat les novel·les El batec de la fosca (2001), L’escriptora de best-sellers (2003), Encara que sents com creix la nit (2005) i El jardí de les Hespèrides (2008), traduïda a l’anglès (The Garden of the Golden Apples, 2010); els aplecs de contes Distàncies curtes (2003), Cal·ligrafies agòniques (2004), La mesura de les coses (2005) i Jardí de gel (2010); les obres de teatre El conyac de Voltaire (2004), Sang aliena (2010) i La nit de glòria d’AM (2011); els reculls d’articles El fill del segle i (2006) i Res no és el que sembla (2008); i la biografia de Llorenç Moyà, titulada La tebior dels dies (2013). L’autor ha publicat diversos estudis literaris, ha fet guions per a la televisió i ha guanyat premis de novel·la, teatre i periodisme. També és col·laborador en diversos diaris i revistes.
