La presidenta del Govern de les Illes Balears Francina Armengol, acompanyada del batle d’Inca Virgilio Moreno, el vicepresident del Govern Biel Barceló, el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, la consellera de Cultura i Transparència Ruth Mateu, el vicepresident del Consell de Mallorca i els membres de l’equip de govern d’Inca han conegut els detalls del nou projecte que es vol dur a terme al Teatre Principal d’Inca. Després del passat anunci de la concessió de 3,1 milions d’euros d’ajuda dels Fons FEDER per poder iniciar l’obra, els membres de la Fundació Teatre Principal han volgut conèixer de primera mà l’estat de les instal·lacions i el procés que es durà a terme. Així, l’equip redactor ha explicat les novetats, «entre les quals destaquen la creació d’una sala annexa independent amb la finalitat d’adaptar-se a les necessitats reals del mercat cultural de Mallorca», ha comentat Moreno.
La reforma del Teatre Principal d’Inca ja compta amb els 3,1 milions d’euros d’ajuda dels Fons FEDER per poder iniciar l’obra. Aquesta subvenció suposa el 50 % del cost total d’aquesta, que ascendeix a 6.183.493 euros i que permetrà acabar la reforma de l’edifici centenari, a més de construir una sala adjacent de nova planta amb capacitat per a 154 espectadors. La presidenta Armengol ha mostrat la seva satisfacció i ha subratllat «la importància de la col·laboració institucional per a posar en marxa la reforma».
La primera notícia del projecte del Teatre Principal a Inca és de desembre de 1912. El gener de 1913 es creà la Junta del Teatre, presidida per Gori Balaguer, el propietari del Forn Nou. En poc temps, 50 ciutadans compraren obligacions: es va finançar amb diners exclusivament privats. Al febrer del mateix any, l’arquitecte Guillem Reynés presentà els plànols de l’edifici, inspirat en el Teatre Líric de Palma, i poc després es donà començament a les obres. 40 persones van arribar a treballar en la construcció simultàniament. El novembre del 1914 s’inaugurà amb una opereta de Amadeo Granieri, La princesa del dólar.
El cinema va estar present en el Principal des del primer moment. En aquest aspecte, s’ha documentat l’adquisició d’un projector cinematogràfic de la marca Gaumont per 8.000 pessetes. La primera pel·lícula que s’hi va projectar va ser Cabiria, un film italià sobre les guerres púniques.
A mitjan 1945 els propietaris van demanar permís per rehabilitar-lo. Francesc Casas Llompart restaurà tot l’interior i la façana, que va substituir la projectada per Guillem Reynés i és la que ha arribat fins a pràcticament l’actualitat. L’interior es va reformar a la manera clàssica.
Dins de l’últim terç del segle XX va començar a decaure l’activitat, així a partir de 1968 va sofrir petites modificacions, sobretot a l’escenari. L’any 1999 va passar a l’Ajuntament d’Inca, i a partir de l’any 2000 es va tancar i es va començar a pensar a reformar-lo.
