El Ple municipal, amb la selecció prèvia del Consell Municipal de Cultura, ha aprovat la designació dels guardonats en el marc de la convocatòria dels Premis Dijous Bo 2013. Aquest acord s’ha adoptat amb el vot favorable de l’equip de govern i l’abstenció de tots els grups de l’oposició.

Aquests premis volen ser un reconeixement als homes i dones i a les entitats que han fet la seva aportació perquè la nostra ciutat progressi des de diferents vessants. Des de l’Ajuntament i en nom de la ciutadania expressam la nostra felicitació als guardonats.

Premi d’Honor Dijous Bo a les monges jerònimes d’Inca
Les monges jerònimes són la institució religiosa més antiga d’Inca. Des de l’any 1530, de forma ininterrompuda estan a Inca, primer al puig de Santa Magdalena i després al serral dels Molins.

El convent de Sant Bartomeu ha estat un lloc de pregària molt estimat per tots els inquers i persones de la comarca. Les monges han tengut cura durant segles d’un patrimoni artístic que encara ara conserven i que han potenciat amb l’obertura més extensa d’un museu que pot ser visitat. Aquesta passa, l’han duita a terme amb la col·laboració desinteressada d’un col·lectiu d’inquers.

A més, durant tot l’any es realitzen visites guiades concertades de la UIB i col·legis d’Inca. El temple i el convent han estat sempre oberts a grups i persones que cerquen estones de pregària. S’ha de tenir en compte que tot el convent té la classificació de bé d’interès cultural.

A tot això se li ha de sumar la fama estesa per tot Mallorca per la vida i virtuts de la venerable sor Clara Andreu, que va viure en aquest convent.

Premi Dijous Bo de Comunicació a Inca Radio, hereva de Radio Balear Inca, i a tot l’equip històric de periodistes
Enguany s’ha decidit guardonar un mitjà informatiu que s’ha ocupat i preocupat per recollir el que passa en la nostra realitat més quotidiana, i difondre les petites històries de cada dia, les nostres.

Parlam d’una emissora com Radio Balear Inca, que va néixer el 1982 en un moment de molts canvis. En els inicis va tenir una programació 100 % local, els set dies de la setmana, i tengué com a primer director l’històric Paco Flix.

Per l’emissora, lligada a l’avinguda dels Reis Catòlics, han passat molts professionals que hi han tengut un punt d’inici o de formació en les seves carreres.

Parlam entre d’altres de Cristóbal Peláez, Kika Ramis, Margalida Solivellas, Maria Campaner, Pere Sureda, Miquel Llabrés, Lina Pons, Sandra Llabrés o Cristóbal Muñoz. També hi ha hagut col·laboradors històrics destacats com Andreu Quetglas, Biel Pieras o Santiago Cortès.

Aquestes persones han participat d’un mateix esperit, d’un mateix projecte que era el d’arribar a través de les ones a la gent d’Inca I de tota la comarca. El mateix esperit dels començaments, les mateixes dificultats malgrat que tenguin un altre nom i la mateixa il·lusió és el que continua marcant la línia actualment.

Premi Dijous Bo d’Acció Cívica i Social a Amadiba
La solidaritat i la tasca en favor dels altres són valors que avui dia ens fan més falta que mai. Enguany l’entitat guanyadora fa feina en l’àmbit de Mallorca, però té, des de fa anys, una especial vinculació amb Inca. Parlam d’Amadiba, una entitat sense ànim de lucre fundada el 1995.

Aquesta organització va sorgir per donar resposta a les necessitats d’atenció de les famílies amb fills amb discapacitat intel·lectual i davant la falta de recursos d’oci i de conciliació de la vida familiar i laboral existents llavors.

L’objectiu d’Amadiba és augmentar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i la de les seves pròpies famílies, i es configura per servir de xarxa de suport integral.

Pretén donar resposta de forma global a les seves necessitats, oferint serveis de conciliació familiar, atenció diürna, residencial, respir familiar i oci, a més de crear un fòrum de trobada, relació i desenvolupament per a les famílies, i qualsevol altre que es precisi.

Premi Dijous Bo de l’Esport a Bernat Cabrer González
Bernat Cabrer ha dedicat mols anys de la seva vida al futbol d’Inca de forma altruista. S’ha de recordar la seva tasca com a àrbitre així com la fundació del Club Esportiu Beato Ramon Llull, en els primers temps amb alumnes de l’esmentat col·legi i més endavant amb nins d’altres procedències.

Aquesta tasca fou enormement positiva per al futbol inquer, ja que va animar a tot un grup important de nins i adolescents a practicar esports i a implicar les famílies en aquest món.

Tampoc no es pot deixar de banda la seva tasca informativa referent al futbol, destaca com a cronista esportiu al setmanari Dijous i altres mitjans escrits i digitals.

Premi Dijous Bo de les Arts, les Ciències i la Cultura a Pedro Ballester del Rey
La seva biografia és amplíssima. Va arribar a Inca destinat com a mestre des de València per fer feina a les llavors conegudes com “ses Escoles Noves”, que després agafarien el nom de Col·legi Llevant. Des del primer moment i fins a la seva jubilació va exercir com a director.

En el transcurs dels anys va fer feina per donar més qualitat al centre, per agermanar a tots els professors i per estar al costat dels alumnes i dels pares. Va ser artífex d’una escola eficient en un moment en què les escoles estatals no estaven a primera línia educativa enfront de l’empenta dels col·legis privats a Inca.

Va ser creador de la revista escolar Puig Major, sempre amb un gran contacte amb la revista mensual que sortia de la parròquia de Santa Maria la Major, Nova Joventut; de fet, se’n realitzaren alguns números de forma conjunta.

També destacà l’organització del Concurs de Corals Escolars, que va arribar a tenir un gran prestigi, així com el Concurs Local de Targetes de Nadal que encara ara perviu. Es va involucrar en el Menjador Social d’Inca i també com a regidor en la millora de la ciutat. Se’l coneix per ser un treballador incansable, una gran persona i per la seva implicació en el món de la cultura inquera.

Premi Dijous Bo d’Economia a l’establiment Can Pere
A final del segle XIX va néixer a Inca una gran botiga de teixits i merceria. Ben aviat es donà a conèixer per la seva bona feina, per la millor capacitat d’escollir bons productes i pel seu bon tracte.

El negoci familiar s’anà ampliant fins a límits impensables. Després del pas de les dues primeres generacions familiars, l’any 1949 allò que era Can Pere es va dividir en dues botigues, la de sempre es quedà amb els teixits i es creà una merceria.

Avui Can Pere ja va per la cinquena generació familiar, és encara ara conegut amb el nom originari i donant un servei proper i personal a la plaça d’Espanya. La seva trajectòria continuada fins als nostres dies i encara en actiu i la capacitat de ser un establiment que s’ha anat actualitzant i renovant amb el pas dels anys l’han fet mereixedor d’aquest guardó. És també un reconeixement al petit comerç de sempre, al de tota la vida d’Inca, al que està a prop del ciutadà i coneix el client de primera mà.

Compartir

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.