El Claustre de Sant Domingo ha estat escenari, un any més, del lliurament dels Premis literaris Pare Colom, promoguts per l’Ajuntament d’Inca. Així, el premi de narrativa s’ha entregat a Antoni Carrasco Hortalà per la seva obra «La bandera de Brigadoon». En l’apartat de teatre, ha resultat guardonada Esther Lázaro Sanz amb la seva proposta «Les traces del silenci». D’altra banda, s’ha premiat el recull «Ignorants, perplexos i quasi muts» de Josep Maria Sala-Valldaura.

«Sentim un profund orgull de veure que aquest certamen, ja consolidat, compta any rere any amb una enorme participació. Des de l’Ajuntament d’Inca estam totalment compromesos amb aquests guardons, que fa anys s’han convertit en una cita ineludible dins el calendari de certàmens literaris en llengua catalana i ens permeten reivindicar i honorar la figura de l’estimat pare Colom», assenyala el batle d’Inca Virgilio Moreno.

En aquest sentit, la regidora de Cultura, Alice Weber destaca que «any rere any els Premis Pare Colom han anat incrementant la seva fama i s’han posicionat com un referent en la literatura catalana. El nombre d’obres que es reben és molt considerable i cada any el jurat té més difícil la selecció dels premiats degut a l’alta qualitat de les propostes».

D’aquesta manera, durant el seu discurs Weber ha volgut enviar també un missatge d’agraïment a totes les persones que han participat dels Premis, als membres del jurat i, especialment, a l’editorial Lleonard Muntaner, «que sempre ha anat de la mà amb l’Ajuntament d’Inca i ha contribuït amb el seu suport a fer que els Premis literaris Pare Colom siguin reconeguts a tots els territoris de parla catalana.»

Així doncs, enguany, s’han presentat un total de 202 originals. En concret han participat dels Premis Literaris Pare Colom 2023: 73 obres de narrativa, 91 de poesia i 38 de teatre. Les edicions de les obres guanyadores es presentaran, com és habitual, durant la tardor coincidint amb les Fires d’Inca.

Les bases de la convocatòria d’aquests premis estableixen un premi de 3.000 euros en la categoria de narrativa i un premi de 1.200 euros en les categories de poesia i teatre. A més a més, les tres obres premiades són també editades per Lleonard Muntaner Editor i després es presenten a Mallorca i Barcelona.

Els guardons, impulsats per l’Ajuntament d’Inca en col·laboració amb Lleonard Muntaner Editor, tenen per objecte contribuir a donar un impuls a la literatura catalana, a l’hora que s’enalteix la figura de l’il·lustre poeta i lingüista pare Colom. L’acte de lliurament dels Premis Pare Colom 2023 ha comptat també amb l’actuació musical d’Aina Tramullas i la lectura dramatitzada d’Ann Perellò.

PREMIS LITERARIS PARE COLOM 2023

NARRATIVA: «La bandera de Brigadoon», d’Antoni Carrasco Hortalà. 

«La bandera de Brigadoon» vol ser la continuació de les dues obres publicades per Carrasco els últims anys, La segona lluna, premiada amb el Premi Just Casero de 2014, i Recorda sempre això, guardonada amb el Premi Marian Vayreda de 2017, publicades ambdues a Empúries.

Com aquests altres llibres, s’estructura en relats interconnectats que poden ser llegits de forma individual com una experiència narrativa completa, però que adquireixen el sentit final recorreguts de forma conjunta. «La bandera de Brigadoon» explora l’experiència de l’amor i la paternitat, a través de l’evocació de relacions de parella en diferents moment de la vida del narrador, intentant formar un nou mosaic de memòria, en aquest cas de la seva educació sentimental, a través d’una veu narrativa en primera persona i el record que es revela mitjançant salts temporals que ressonen entre ells de forma inesperada, de vegades irònica.

Antoni Carrasco Hortalà (Santa Coloma de Farners, 1957) va créixer i resideix a Barcelona, on va estudiar Ciències de la Informació. Treballa a la Generalitat de Catalunya.

TEATRE: «Les traces del silenci», d’Esther Lázaro Sanz.

«Les traces del silenci» és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada del Vallès del 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Una historiadora i una arxivera protagonitzen aquesta història que busca compartir una recerca real per plantejar un debat de memòria i de reparació dels crims del franquisme, en un cas en què els seus protagonistes encara són vius i esperen justícia.

Esther Lázaro Sanz (Terrassa, 1991) és dramaturga, investigadora, actriu i periodista cultural. Doctora en Literatura i Màster en Estudis Teatrals, treballa en línies de recerca-creació sobre memòria democràtica des de les arts escèniques i l’audiovisual. Com a dramaturga, les seves últimes estrenes han estat De héroes y heroínas (2022), De(s) madres (2021) o Les traces del silenci (2021), entre d’altres. Els seus textos s’han muntat a escenaris d’Espanya, França, Mèxic i Estats Units, i ha rebut suports com la beca de dramatúrgia del Programme Odyssée del Ministeri de Cultura de França o els ajuts a la creació literària de l’OSIC de la Generalitat de Catalunya. És directora artística i productora de la companyia Therkas Teatre. Ha escrit i dirigit el documental Els nens de la riuada (2022), que parteix de la mateixa investigació que «Les traces del silenci».

POESIA: «Ignorants, perplexos i quasi muts», Josep Maria Sala-Valldaura.

«Ignorants, perplexos i quasi muts», títol provisional, és un llibre unitari, de 43 poemes. Segueix un itinerari amb revolts, que parteix del subjecte i va a parar al llenguatge, tot subjecte amb el món com pel món mateix i per les connexions entre el món i el llenguatge.

Josep Maria Sala-Valldaura nasqué a Gironella (Barcelona), el 1947. Poeta, assagista i traductor, ha obtingut, entre més, el Premi Joanot Martorell de narrativa, el premi d’assaig de la Nit literària andorrana i el Josep Vallverdú, el “Serra d’Or” i el Cavall Verd de la crítica, el Rosa Leveroni o el Parc Taulí de poesia. És premi Ovide al millor llibre de poemes traduït al francès i té la menció especial de la UNESCO per a la Literatura catalana. El 2019 va rebre el Premi Cadaqués a Quima Jaume en reconeixement de la seva trajectòria literària.

Els seus darrers llibres de poemes han estat l’autoantologia Concert d’esferes (2017), Coordenades (2018) i Refer el no-res (2022). En assaig acaba de publicar Acords i ruptures. Deu aproximacions a la poesia contemporània i té en premsa La serp i la poma: al voltant del llenguatge poètic.

Compartir

ACTUALITAT

Agenda

Altres

Newsletter Image